El que trobareu als relats no són més que detalls surrealistes d'irrealitats imaginades fruit de la invenció.



Si et sents identificat/da, és cosa teva.







divendres, 29 de gener del 2010

El "pocasolta". Aproximació a un primer assaig.



Aquest mot al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans [Léxic Comú] el defineix com "Que no té solta. És un poca-solta, per això tothom l’acaba defugint." El tema és que m'he engrescat a escriure sobre alguns elements descriptors, que almenys per mi l'identifiquen. Al text he utilitzat el terme en masculí per facilitar la lectura, però és obvi que també n'hi ha del génere femení.



Sobre el pocasolta: un inconscient que és incapaç d'entendre què li passa, què implica, i a qui embolica. Pot ser altament perillós.



El pocasolta no sap què li passa. Va d'aquí d'allà, donant missatges imprecisos de sí mateix, encoratjant històries de sí mateix que ni ell mateix té clares. En definitiva: no s'entén a sí mateix. Dubta en coses essencials, i el que és pitjor: no pren decisions per por a equivocar-se. Podríem dir que el pocasolta viu en la indefinició de sí mateix; no com un estat puntual, dubitatiu que és sa freqüentar per a créixer. No. El pocasolta es tanteja perpètuament. Vacil·la si lliurar-se o deslliurar-se. Dubta si acceptar per por de perdre tot el que s'ha d'esdevenir si no accepta. Sí, en certa mesura aquesta indefinició de sí mateix té una manifestació en el seu tarannà voluble, que es tradueix en una indecisió en qüestions vitals.
Però alerta: el pocasolta no n'és conscient d'això. A tot estirar, atribueix aquest "fer" a qualsevol aspecte que defineix fora del seu control: manca de voluntat, desídia, angoixa, tristesa... qüestions que afecten a qualsevol tema essencial de la seva vida. Totes elles donen com a resultat la "invalidesa" en la presa de decisió o de resolució que es requereix per prendre partit. Aquest fet el fa molt perillós si s'hi contacta. El pocasolta té totes les capacitats i és hàbil, molt hàbil. El resultat és que es deixa portar per les circumstancies, o dit d'una altra manera; pels interessos que el criden més en el moment concret.

Sí, el pocasolta és una persona inconsistent, que té totes les capacitats per ser ferm i no les aplica per interès propi. Els entesos potser en dirien "narcisista" o bé immadur. Cal remarcar que el pocasolta no hi pot fer més (si no vol...) perquè en escassíssimes ocasions pot identificar quin és el cercle habitual de les seves relacions, i la seva postura narcisista tolera difícilment la recerca d’ajut.
Per tant tenim que,

- No sap què li passa. El diagnòstic sobre el que sent és confús i voluble. Ara ho sent, ara no ho sent. Ara vol, ara no vol... Dubta. No és capaç d'identificar què sent amb seguretat.

- No sap què implica el què li passa. Ajorna les conseqüències del que li passa o sent, deixant les decisions a les circumstàncies o a altres però sempre amb un marcat benefici propi. Per tant no decideix activament sinó passivament, i a més en dóna la responsabilitat als altres o a les circumstancies. Les decisions que adopta passivament, són essencialment aquelles que no l'impliquin en cap compromís. Ho justifica pels motius que estan descrits al punt anterior: no sap què li passa, i per tant no pot decidir, ni prendre responsabilitats ni compromisos.

- A qui embolica. Aquesta és la part més penosa per qui els tracta. Per l'estil de decisió del pocasolta els que el tracten tenen tots els números de la rifa per ser responsables de la desfeta, les dificultats, errors o naufragis relacionals, dels que ell entendrà que és el principal patidor. Un cop més el punt de sortida i arribada, el punt de visió, és ell mateix. Precisament perquè el pocasolta no pren decisions activament sempre té les "mans netes" de responsabilitat, justament perquè no es compromet. Són de plànyer els bonafé que embolica. Queden obsedits per satisfer, per assumir els espais de responsabilitat que ell no pren, i d'això en pot resultar la seva anul·lació personal.

Perquè el que s'esdevé per part dels qui embolica, és un espiral que s'intensifica per complaure'l, per assumir-ne la cura i atenció que topa cada cop amb el dubte del pocasolta, la indefinició i el deixar-se portar fins a transformar-se en una indiferència menyspreant que rep l'embolicat. Els nivells de victimització poden arribar a ser molt dolorosos. Val a dir que els "víctimes" també tenen un perfil a treballar. Ja se sap que "no hi ha botxí sense víctima".

La sortida més ràpida de la relació amb un pocasolta és la fugida. I a ser possible sense pistes. Com més seca i neta sigui, menys dolorosa serà, perquè el pocasolta, pel seu estil, pot esprémer les relacions fins a límits insultants sense entendre ni empatitzar. Cal tenir present que el pocasolta pren només la seva perspectiva i no pot acostar-se genuïnament al dolor del qui embolica. Pel pocasolta, l'altre es relaciona amb ell perquè lliurament accepta les seves condicions, perquè ell s'ho val.

Cal dir que com més propera sigui la relació més aguts poden ser els seus efectes negatius. No és el mateix ser parella o pare d'un pocasolta que treballar amb ell o si es tracta d'un veí de l'escala.

Un darrer advertiment. A vegades el pocasolta enganya, perquè manté alguna esfera conservada on -per sort- predomina la maduresa i el compromís. Pot ser a la feina, o la relació paterno-filial, o altre àmbit on les capacitats es despleguen amb maduresa i són assumides amb responsabilitat. Això no obstant aquesta percepció veladament narcisista segueix sent present en aquestes relacions. Quan no es dóna cap àmbit de capacitat, ens trobem davant d'un pocasolta de grau molt intens difícilment reversible.

En resum podríem dir que un pocasolta és un nen de més d'un metro setanta i pico que calça més d'un 41 i que fa més d'uns vuit anys que s'afaita, que disposa de capacitats suficients per a millorar la seva condició, ...però que no les utilitza. Algú amb qui cal mantenir certa distància de seguretat.




"El que es dueño de sí mismo y es capaz de dominarse tiene sometido a su poder este basto mundo y todo cuanto existe"

Paul Fleming

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada